
Que sí, que sóc conscient que en llegir el teu nom sembla que les lletres es canviïn i pugui llegir''amor'', i com em fot ... Que pot ser que no sigui tan oberta, no digui coses tan boniques o no corri pel país darrere teu, però el que jo estic sentint ara mateix no el supera ni el mateix cupido. Saps el que és no poder parar de pensar en aquesta persona, fins que sents que et fa mal el cor de tan fort que batega i et desconcentra de tot, tant que fins i tot i quan ets amb el teu millor amic part del teu cap està en ell i tant et fa no atendre a classe o perdre temps en un examen perquè imaginar al seu costat no li dóna mil voltes a l'obligació, sinó infinites al món ... Així em sento. I no vull sentir-me així ni per tu ni per ningú. No vull dolor, no vull llàgrimes ni il.lusions que acaben en res, estic farta ja d'això. El que vull és riure, trobar la felicitat, cantar als ocells i saltar fins arribar a tocar el cel. I al teu costat no puc tenir això i ho sabem tots dos. I no només per l'element més lògic sinó perquè em falta allò necessari, la confiança, i per molt que em donis raons per pensar en tu, jo sempre pensaré el pitjor, com una suïcida, sempre buscant motius per fer-me mal. Però això és el que veig. Veig que jo cada dia estic més boja mentre que tu contínues impassible ... i clar que em dones, em dones moltes coses, més que tots que he tingut al meu costat ... però què vols sóc una poruga i tu em dones por. I més por em donen aquestes dues paraules que em ronden el cap ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario